2019

X edició dels Jocs Florals d'Esplugues, en homenatge a Ramon Cervera, promotor de la reinstauració dels Jocs Florals d'Esplugues

Qui és: Ramon Cervera

Galeria fotogràfica

Obres guardonades



I VA BROLLAR L'AMOR...

Solca l'onada
el buit d’una pastera
plena de vida...
Un crit de por ressona
fet llàgrimes d'escuma.

La nit era tancada...
Tan sols un fil de lluna cosia la foscor.
L'aroma de la sal regnava al meu voltant
i, amarga, em penetrava pels porus de la pell,
aquella pell resseca, opaca, assedegada,
plegada de tristor.
Les ones enfollides, com malèfics tentacles,
assetjaven la barca amb un delit sagnant,
mentre el crit de la por ressonava en l'espai.
Era un crit trepidant d'homes, dones, infants.

I vaig veure el seu rostre...
Era un rostre gegant que brollava de l'aigua!
Uns ulls pampallugaven, pupil·les lluminoses
se'm clavaren al cor mentre uns braços de mare
m'estrenyien, amb força, entre un cant de bressol
fet d'engrunes de goig.
I tota la basarda del meu cap embogit,
lliscà, com una serp, cap al fons de l'onada.
I el meu crit ofegat de llàgrima i de plors
m'eixordà de bonança, enmig d'aquell infern.

I va brollar l'AMOR...
l'AMOR que fa reviure, a dins de les entranyes
un hàlit d'esperança i una espurna de cel;
l'AMOR que foragita l'amargor i el neguit,
l'AMOR universal que respira la joia
de l'alè més sublim!
I em bull el goig a l'ànima i tanco les parpelles
ben fort i, lentament, transformo tota l'ombra
i el buit que ens envoltava en versos de colors.
L'AMOR és el miracle que va vèncer la nit!

Maria Bonafont  Giménez
Guardonada amb la Flor Natural


SALVE REGINA

Salve Regina,
tu que sempre em fas llum
i em dones les mans
com si fossin les boies
de la meva esperança
mentre navego pel mar,
un llençol que s’arruga
amb l’embat de les ones
on estiro els meus somnis.
Maria, mare del món,
m’esguardes de lluny
des de la teulada del cel
on cada estel és una pregària 
amb noms i cognoms
que tu fas brillar
sobre la memòria dels vius
mentre ens abraces a tots
amb misericòrdia infinita
en el temps sense treva
d’on tots som captius.
Tu també vas fugir
de la pàtria més digna
desafiant les fronteres
de les paraules dels necis, 
una taca a l’exili
que creix com un arbre
amb l’escorça gastada
i les arrels que s’enreden
en les consciències humanes
però, esclaus de la culpa, 
no ens donem per vençuts.
Jo he fet aquest viatge
i encara camino
recorrent l’oblit
com si fos un desert
que em crema la pell
perquè, més enllà de les dunes,
només hi ha l’abisme
i he perdut el nord,
també el sud,
però no estic sola
en el vaixell de la fe
perquè tu sempre hi ets
en tots els punts cardinals.
Amb els punys plens de salms
només soc una oració
petita i humil
com un far que batega
en la nit dels pecats
on mai no es fa mai fosc
perquè el teu nom sempre ressona
enmig del silenci més trist
com cavalls al galop
que tornen a casa.
I el teu amor és tan gran
com un país salvavides
on recloure’m del món
mentre escric aquests versos
i en mastego les síl·labes
com si fossin de sucre
perquè són cants de victòria
que esclaten contra la terra
tan buida i tan bruta
del paradís de mentida
dels homes perduts.
Marta Finazzi Martínez
Guardonada amb la Viola d'Or i Argent



PETIT PAÍS

Hem bregat
entre l´espès silenci
ben a prop de la foscor.
Hem suportat
tota l´ignomínia
ben lluny de la justícia.
Hem caminat
pel fang espès
del pantanal d’aquest país.
Hem viscut
en la llarga espera
d’una trista mort.
Hem estimat
amb tota la recança
aquest petit país.
No sabem
si aquests camins
ens portaran a la vida
on hi creix l’esperança.
No sabem
si el sacrifici,
llarg en el temps,
ens tornarà la llum.
No sabem
si després de la nit
sortirà el sol
i lluirà un cel blau.
No sabem
si aquesta llarga
i neguitosa espera
haurà valgut la pena.
No sabem
si aquests camins
ens portaran novament
a la nostra estimada  Ìtaca.
Peró hem viscut,
hem caminat
i hem esperat
buscant la llibertat.
Volem un país clar
de tramuntana freda
amb un cel blau
i un aire net
que ens permeti respirar
totes las il·lusions
d’aquesta petita pàtria.
Amb tot el cor
i amb incansable desig
jo esperaré el miracle
i em lliuraré enterament
a aquest somni de l’ànima
de poder viure
en llibertat i en pau.
Pep Estany i Ferrer
Guardonat amb l'Englantina d'Or


A LA RIBA DEL LLOBREGAT

Sonets a Esplugues
I
Quin bell mirador, quan no t'ho esperes!
Qui a Sant Pere Màrtir s'encimbella,
tota la contrada... a ulls d'ocella!
Mirall fidel del que –ja antany– eres:
cruïlla de camins i carreteres.
¿De quantes gestes, verda planella,
has estat serena sentinella?
No seran aquestes les darreres.

En durà més la història. I aviat...
Però ara, en repòs i amb temps aturat,
verdegen les prades primerenques.

I els torrents –travessant la ciutat,
terreny permeable i rebregat–
deixen la seva insígnia entre llenques.
II
És en sòl calcari i argilós,
i entre torrenteres margenades
i ben pregones, que –no endebades–
s'hi estableix un primer nucli copiós.
Ben ple d'orgull però –ensems– laboriós,
sap treure fruit d'hortes amarades
per fer-hi créixer noves fornades...
El poble s'expandeix ufanós.
Sàvia tria, aquesta ubicació:
llogarret tranquil... la millor opció!,
regal d'aquest llit d'aigües rogenques.
I n'ha tret feina, del Llobregat;
també un paisatge; una identitat;
l'esplendor de viles riberenques.
Oriol Solà i Prat
Guardonat amb el Premi Ciutat d'Esplugues

LA ELEGIDA

Lema: Jeanlouis
Nadie escucha, nadie
enjuga el llanto en la Tierra;
Nadie ¿lo oyes bien? lo sabe
que algo existe y se rebela,
que algo està vivo y aterra.

Yo andando por mis caminos
con fragor de mil tambores
me reduzco en aquel niño
que me habló de sus amores.

Y entra y sale en mi aposento,
y viene y se va, llorando
por la Tierra que lo acoge,
por el Tiempo que, pasando,
va deglutiendo sin pausa
de tanto en tanto a los hombres.

No es la Tierra nuestro cielo;
Y el cielo azul dibujado
es como el cuadro pintado
que embellece nuestro suelo.

Hay ríos de amor fraterno
dispuestos para ser mares,
la luz de miles de hogares
de corazón sempiterno.
Y en el centro, con su pena
clamando siempre el humano;
Rechaza darse la mano
y escoge así su condena.

Según quien la ve, no es buena
la madre Tierra que llora;
Otros hay que sí la doran
cuando en ardores se quema.

Es el mundo a donde vino
la voz, el amor, la paz;
Es pues, la Tierra veraz,
mientras el hombre, mezquino,
lentamente en el camino
deja la Verdad artrás.

Ríos, fuentes, manantiales
son la Tierra dolorida;
Sus aguas, almas perdidas
sin chispas de pedernales.

La madre Tierra se postra
ante el Dios de los altares;
Silenciosamente, arrostra,
Cálidamente denosta,
y en gélido sombro a tales
nacidos por desleales
hijos de la inerte Sombra.
Josep Maria Joan Lluís Giménez i Ramos
Guardonat amb el Premi a la millor poesia en llengua castellana


FRAMES AND EMPTY SPACES

There's still a bunch of frames
     leaning against the naked wall
          down the corridor
               in the tiny room
                    with the high ceiling
                         with the crack that runs across
                              almost diagonally
                              and reminds us of the fragility
                              of all the dreams once perched on 
                              by eyes half opened, half closed
                              in the years we used to live wild 
                              yet slaves of our own chains
                              as we learned the price it takes
                                   and the void it leaves
                                   when you wake up
                                   and your mist is lifted
                                   suddenly by the bell
                                        that summons and tolls.
I miss you.
And yet, you were always there
leaning against the empty wall
like these empty frames.
And, somehow, you still have some mirror quality
when I come closer and I look at the empty space
and I sing myself a song 
to rock me across this sleepless night
as your pain draws a scar 
almost diagonally through my mind
and unfortunately,
                              meant to last.
Mon Roig i Viladoms
Guardonada amb el premi a la millor poesia en llengua anglesa

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada